dimarts, 9 de juny del 2009

Assimilar



Se pot percebre un aire d'intranquilitat en l'atmosfera. A les cares hi ha somriures i mirades sinceres que transmeten, sense voler, la tristor que amaguen. Són els últims moments en els que Javi és el nostre company de pis. Penses que a partir d'ara serà un amic-visita, dels que veus una o dos vegades a l'any. Penses que poc a poc tots anirem convertint-nos en això. Penses en els que potser ja ho són. Penses, somrius, calles, un abraç, una broma més...

...i la porta se tanca.

Adeu Javi

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Anònim10 de juny del 2009, a les 18:52

    Y todo empieza a oler como a campamento de verano...

    ResponElimina
  2. ¡Oh! ¡Rus!11 de juny del 2009, a les 10:41

    jo, no me hagas pensar, que dins de poc ja me comença a passar a mi tamé...


    jo :'(

    ResponElimina
  3. Llorenç Llorca11 de juny del 2009, a les 11:13

    Fiqueu el nom en el comentari! que si no me intrigueu!

    ResponElimina
  4. Anònim11 de juny del 2009, a les 18:20

    a lo perales...

    ResponElimina
  5. Unknown12 de juny del 2009, a les 18:08

    i després passa es temps i t´en dones compte que només ets un amic-visita...i jo que se si ha valgut la pena.

    ResponElimina
  6. Llorenç Llorca13 de juny del 2009, a les 1:44

    i quan passe més temps tots serem amics-visita i jo crec que cada moment haurà valgut la pena...
    201

    ResponElimina
  7. Sara13 de juny del 2009, a les 19:48

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Llorenç Llorca13 de juny del 2009, a les 21:15

    jajaja! sin ir mas lejos!
    no se qui has sigut pero no el borres!

    ResponElimina

i tu, què dius?

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)