dimecres, 24 de novembre del 2010

Dia H, Hora D



Els passetjos pels voltants de Caen són ...

Eixes de Ganil i els conills (n'hi ha una barbaritat) boten. El camí en cotxe cap a la platja, amb tot verd, acabadet de ploure i les vaques pastant. Les cases són de les que tenen les teulades triangulars, formant angles indubtablement aguts.

La gent no condueix ràpid, para en tots els passos de zebra i te somriu. No està prohibit xafar la gespa ni que els gossos vagen a la platja.

La quantitat d'exoesquelets que una vegada van ser moluscos marca fins on la força de la lluna és capaç d'atreure la mar.

Una banda de música se passetja amunt i avall pel carrer en el que menge peixet fregit i musclos a la marinera i bec vi.

Fa 58 anys i 5 mesos aquell lloc només era guerra, però ara... ara només és pau.


dilluns, 22 de novembre del 2010

knock on

En aquell moment som només un. Som un organisme pluricel·lular, amb 8 missions diferents però un objectiu comú.
Cada un sap on ha de mirar, cóm ha d'empenyer, què ha de controlar.
Respires i ho escoltes.
Crouch, Touch, Pause, Engage!