dimarts, 9 de juny del 2009
Assimilar
Se pot percebre un aire d'intranquilitat en l'atmosfera. A les cares hi ha somriures i mirades sinceres que transmeten, sense voler, la tristor que amaguen. Són els últims moments en els que Javi és el nostre company de pis. Penses que a partir d'ara serà un amic-visita, dels que veus una o dos vegades a l'any. Penses que poc a poc tots anirem convertint-nos en això. Penses en els que potser ja ho són. Penses, somrius, calles, un abraç, una broma més...
...i la porta se tanca.
Adeu Javi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Y todo empieza a oler como a campamento de verano...
ResponEliminajo, no me hagas pensar, que dins de poc ja me comença a passar a mi tamé...
ResponEliminajo :'(
Fiqueu el nom en el comentari! que si no me intrigueu!
ResponEliminaa lo perales...
ResponEliminai després passa es temps i t´en dones compte que només ets un amic-visita...i jo que se si ha valgut la pena.
ResponEliminai quan passe més temps tots serem amics-visita i jo crec que cada moment haurà valgut la pena...
ResponElimina201
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminajajaja! sin ir mas lejos!
ResponEliminano se qui has sigut pero no el borres!