dimarts, 9 de juny de 2009

Assimilar



Se pot percebre un aire d'intranquilitat en l'atmosfera. A les cares hi ha somriures i mirades sinceres que transmeten, sense voler, la tristor que amaguen. Són els últims moments en els que Javi és el nostre company de pis. Penses que a partir d'ara serà un amic-visita, dels que veus una o dos vegades a l'any. Penses que poc a poc tots anirem convertint-nos en això. Penses en els que potser ja ho són. Penses, somrius, calles, un abraç, una broma més...

...i la porta se tanca.

Adeu Javi

8 comentaris:

  1. Y todo empieza a oler como a campamento de verano...

    ResponElimina
  2. jo, no me hagas pensar, que dins de poc ja me comença a passar a mi tamé...


    jo :'(

    ResponElimina
  3. Fiqueu el nom en el comentari! que si no me intrigueu!

    ResponElimina
  4. i després passa es temps i t´en dones compte que només ets un amic-visita...i jo que se si ha valgut la pena.

    ResponElimina
  5. i quan passe més temps tots serem amics-visita i jo crec que cada moment haurà valgut la pena...
    201

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. jajaja! sin ir mas lejos!
    no se qui has sigut pero no el borres!

    ResponElimina

i tu, què dius?