dijous, 2 de desembre de 2010

Bon dia.



Me desperte i no sé on estic. Feia molt de temps que no dormia tan profundament. Molt. Puc tindre tranquilament 3 edredons damunt del meu cos i el seu pes, per algun motiu indescriptible, me relaxa. Després d'uns mil·lisegons d'intentar ubicar-me en el temps i l'espai recorde que estic en casa i que, si vullc, puc estar tot el dia sense fer absolutament res. També és una sensació que feia molt de temps q no tenia.

M'alce per anar al lavabo. No tinc necessitat, però si ho faig dormiré més a gust, i com a mínim dos hores més. Al llevar-me els edredons de damunt calibre el fred que farà al carrer. Crec que serà un perfecte dia de desembre. Gelat, però d'aquells en els que quan te pega el sol directament una calentoreta te recorre tota l'esquena. També senc com els quilos de plomes m'han fet suar un poc. Disfrute imaginant-me la sensació que tindré en un minut, quan me torne a tapar fins les celles.

Aixina és: Me tape. Me fique de gaidó i note com un lleuger però incontrolable somriure se me dibuixa en la cara. No només serà un perfecte dia de desembre, serà un dia perfecte.


dimecres, 24 de novembre de 2010

Dia H, Hora D



Els passetjos pels voltants de Caen són ...

Eixes de Ganil i els conills (n'hi ha una barbaritat) boten. El camí en cotxe cap a la platja, amb tot verd, acabadet de ploure i les vaques pastant. Les cases són de les que tenen les teulades triangulars, formant angles indubtablement aguts.

La gent no condueix ràpid, para en tots els passos de zebra i te somriu. No està prohibit xafar la gespa ni que els gossos vagen a la platja.

La quantitat d'exoesquelets que una vegada van ser moluscos marca fins on la força de la lluna és capaç d'atreure la mar.

Una banda de música se passetja amunt i avall pel carrer en el que menge peixet fregit i musclos a la marinera i bec vi.

Fa 58 anys i 5 mesos aquell lloc només era guerra, però ara... ara només és pau.


dilluns, 22 de novembre de 2010

knock on

En aquell moment som només un. Som un organisme pluricel·lular, amb 8 missions diferents però un objectiu comú.
Cada un sap on ha de mirar, cóm ha d'empenyer, què ha de controlar.
Respires i ho escoltes.
Crouch, Touch, Pause, Engage!

dimarts, 15 de juny de 2010

Singularitat



Cada gota, quan cau en un celobert, té nom i cognom.