dilluns, 25 de maig de 2009

Y no conmuta.



Las ideas no son responsables de lo que los hombres hacen de ellas.

Werner Karl Heisenberg


Tabú



Aquella cosa de la que no se pot parlar a pesar de que tots els tertulians (o receptors potencials) coneguen la seua existència.

El tema tabú més extés és, crec, el sexe. Tindre sexe és una necessitat humana. En canvi, per alguna raó, parlar-ne és més delicat. Tinc la teoria que és culpa de l'esglèsia, que ens fa temorosos del plaer i ens el fa vore com quelcom roín. Aprofitaré per deixar caure que fan falta collons per dir no al preservatiu amb el pretext que l'home està fet per procrear havent fet vot de castedat.

Què té de dolent tindre'n? Per què s'ha de fer d'amagats? Per què ens incomoda tantíssim la possibilitat que ens enganxen fent-lo? És necessari per a la espècie, tothom vol fer-ho... però que ens vegen és la cosa que més ens avergonyeix del món. A mi també, eh! No sóc jo el rei del mambo, però quant més ho pense menys ho entenc.

divendres, 22 de maig de 2009

Good friends.



Good friends always tell you when you have food in your teeth.

Bob Dylan


dijous, 21 de maig de 2009

Monopoli de la força



Aprofitaré la pressió que han ficat sobre mi demanant-me comentaris políticament incorrectes i que un altre post l'ha firmat l'Ibon per recordar una conversa que vaig tindre amb ell en el bar de la Pompeu fa...dos anys diria, només recorde que era període d'exàmens de juny i vam anar allà a estudiar (al bar no, a la biblioteca, però una cosa porta a l'altra i quan te despistes portes dos birres...).

Ell, que és un okupa de principis i amb criteri, me va fer una reflexió sobre el monopoli de la força (extensible a més coses) que té l'Estat. Abans que se me classifique con antiespanyol, antisistema o mariconades vàries vull dir que sóc una mica antitot però anti-res-en-concret. Totes les idees són bones, però ningú les porta a la pràctica sense intentar treure'n profit. L'home no és bo, no us enganyeu. Així doncs, la idea d'un Estat que vetlla per l'harmonia a la societat i que tothom tinga les seues llibertats garantides no és una idea roín, però tal i com en els últims dies hem vist, és fàcil que les persones que porten aquesta idea a la pràctica n'abusen.
Més enllà d'antidisturbis hiperhormonats, fem una reflexió encara més profunda: jo veig a un home pegant-li a la dona pel carrer i li pegue una pallissa (al tio, no a la dona...) rollo superheroi, dels que a la vida real sempre ixen mal parats, però és igual. L'Estat té el dret de detindre'm i si me pose tonto tancar-me. He d'esperar a que arribe la policia i comprar-me un paquet de pipes. O millor encara, gastar la dialèctica en un maltractador, persona que es caracteritza per la seua capacitat d'escoltar i recapacitar. Quan ells arriben ja l'enganxaran. Ells sí. L'Estat no està en contra de l'ús de la força sinó que està en contra de que nosaltres en fem ús. Anem a l'altre extrem: tu vas pel carrer, segurament fent l'imbècil, però sense fer mal a ningú. La policia te diu que deixes de fer-ho. Tu segueixes. "Desacato a la autoridad". Me importa un pito. zasca! a terra i emmanillat. Ara a mi em roben la cartera i veig al que ho fa. "Tu, tornam la cartera!". "No". "T'he vist, torna-me-la!". "Que no". zasca! ganxo d'esquerra al pòmul i cartera a l'amo... Pues isc pitjor parat jo que el lladre. Espere que no penseu que de lo que tinc ganes es d'anar cascant a tot cristo que no fa el que jo dic (encara no m'ha entrat la vena tirànica). Vull dir que l'Estat, o els policies idiotes que en alguns casos el representen, tenen tant poc de dret com jo a fer-ho. He viscut situacions en les que algun agent m'ha dit a mi o a algun amic que deixés de fer alguna cosa per que sí i sempre hem eixit nosaltres perdent, quan ells no tenien cap raó.
Quina solució n'hi ha? milers, i totes dolentes. Un estat que donara la possibilitat al poble d'aplicar la força quan està justificat canviaria les coses. En lloc d'haver uns quants imbècils sense criteri, n'hi hauria molts imbècils sense criteri. Si me deixen a mi aplicar el meu criteri, han de deixar al nazi, que és igual de ciutadà que jo, i ja l'hem liada. Perquè la gent abusaria, perquè la gent es divertiria "repartiendo ley", perquè la gent no és bona. És possible que aquesta solució siga una merda, però potser és, com diuen els crítics mig amariconats, la menys dolenta.

dimecres, 20 de maig de 2009

Hola!


Ací estic, per fi, disposat a parlar en públic sobre les meues veritats. Prou de reflexions política i socialment correctes, prou de discutir sobre problemes imaginaris i d'acceptar les imposicions que tenim tan profundament arrelades. Despullem-nos! Visquem al límit! Intentem-ho i fallem! Peguem-nos de cap contra la paret!