dimecres, 24 de novembre del 2010

Dia H, Hora D



Els passetjos pels voltants de Caen són ...

Eixes de Ganil i els conills (n'hi ha una barbaritat) boten. El camí en cotxe cap a la platja, amb tot verd, acabadet de ploure i les vaques pastant. Les cases són de les que tenen les teulades triangulars, formant angles indubtablement aguts.

La gent no condueix ràpid, para en tots els passos de zebra i te somriu. No està prohibit xafar la gespa ni que els gossos vagen a la platja.

La quantitat d'exoesquelets que una vegada van ser moluscos marca fins on la força de la lluna és capaç d'atreure la mar.

Una banda de música se passetja amunt i avall pel carrer en el que menge peixet fregit i musclos a la marinera i bec vi.

Fa 58 anys i 5 mesos aquell lloc només era guerra, però ara... ara només és pau.


dilluns, 22 de novembre del 2010

knock on

En aquell moment som només un. Som un organisme pluricel·lular, amb 8 missions diferents però un objectiu comú.
Cada un sap on ha de mirar, cóm ha d'empenyer, què ha de controlar.
Respires i ho escoltes.
Crouch, Touch, Pause, Engage!

dimarts, 15 de juny del 2010

Singularitat



Cada gota, quan cau en un celobert, té nom i cognom.


dilluns, 2 de novembre del 2009

simple things



-Are you happy?
-Yes.
-That's a reason to be happy.


dimecres, 26 d’agost del 2009

Recepta: Estel d'Hidrògen.



Ingredients: Hidrògen.

Preparació:
L'acció gravitatòria d'un núvol d'hidrògen sobre si mateix fa que augmente la pressió. Al augmentar la pressió augmenta la temperatura. Al augmentar la temperatura augmenta la pressió. Si la massa és suficient es pot arribar a una temperatura de cocció prou alta com per encendre la reacció de fusió nuclear, que consumeix hidrògen i produeix heli i energia. Deixar reposar.

Pot servir-se sol o utilitzar-lo com a ingredient principal d'un estel d'Heli.

dimarts, 28 de juliol del 2009

Sobre l'experiència



Lo que se debe aprender a hacer se aprende haciéndolo.

Aristóteles


Els 5 principis



Un principi és, bàsicament, una patillada encertada. Arriba un tio i diu que això és així. I tu dius, per què? i ell te diu, no tinc ni idea, però comprovau i voràs com funciona.
La mecànica quàntica se sustenta en cinc principis. Ens explica com és la realitat, prediu resultats increïbles que mai han pogut ser contradits, però no ens explica en cap moment per què és així. Té collons la cosa. Si acceptem que és ella la que mana ens explica com els electrons envolten el nucli,descriu la peculiar forma dels orbitals, ens obre fronteres cap a noves formes de tractament d'informació... ens diu tot el que vullguem saber, però es guarda la clau de la seua essència. Einstein no se fiava molt d'ella, d'altres com Ehrenfest, malgrat fer grans aportacions a la quàntica, van acabar suicidant-se per què no l'entenien. És com una dona d'aquelles que si la deixes entrar en la teua vida te dona grans satisfaccions, però a canvi de soportar una confusió que pot ser, algú, en algun moment, siga capaç de desentelar... o pot ser no.