Ara, ara

No n'hi ha res més contagiós que les ganes de no fer res. Te les contagien els altres i te les contagies a tu mateix arribant a desperdiciar tardes senceres, veient com passa de ser massa pronte per fer lo únic que has de fer en tot el dia, a començar a ser hora d'espavilar, a dir -Si ho haguera fet quan havia de fer-ho ja estaria fet-, a ser massa tard per començar. Segur que no li ha passat a ningú mai.

Vaig a fer-me el sopar. Ara vaig.