dilluns, 25 de maig del 2009
Tabú
Aquella cosa de la que no se pot parlar a pesar de que tots els tertulians (o receptors potencials) coneguen la seua existència.
El tema tabú més extés és, crec, el sexe. Tindre sexe és una necessitat humana. En canvi, per alguna raó, parlar-ne és més delicat. Tinc la teoria que és culpa de l'esglèsia, que ens fa temorosos del plaer i ens el fa vore com quelcom roín. Aprofitaré per deixar caure que fan falta collons per dir no al preservatiu amb el pretext que l'home està fet per procrear havent fet vot de castedat.
Què té de dolent tindre'n? Per què s'ha de fer d'amagats? Per què ens incomoda tantíssim la possibilitat que ens enganxen fent-lo? És necessari per a la espècie, tothom vol fer-ho... però que ens vegen és la cosa que més ens avergonyeix del món. A mi també, eh! No sóc jo el rei del mambo, però quant més ho pense menys ho entenc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amic pesudo jo crec que ja fa temps que el sexe no es un tema tabú, i no te res de mal tindre´n ;p
ResponEliminai que el sexe s´ha de fer amagats, es com pixar, cagar, i en altra mesura plorar, no se fa en public , será una raó cultural o vete tu a saber, pero a mi no me mola gens fer-ho en public, al menys no m´agrada que ningú me veja fer-ho...
rus! es obvi que el sexe no és un tabú per a tu, només n'hi ha que passar-se pel teu blog, per això me vaig fer seguidor! Però no és el cas habitual ni de lluny.
ResponEliminaCagar o pixar en públic és més guarreria... Però anar sense roba pel carrer també seria un exemple de coses que "culturalment" no podem fer i que des de la raó se me fan complicades d'entendre. A vegades me pega per preguntar-me el per què de les tonteries més comuns des d'una miqueta de perspectiva i te dones conter de la quantitat de coses que fem mecànicament i que te porten a: "se fa aixina per que és com toca fer-ho i punto", o a dir que és cultural o social o caguerà de bou, que és el mateix. És a això a lo que me referia quan deia: "prou d'acceptar les imposicions que tenim tan profundament arrelades". L'únic que vullc dir és que les coses que diem que són normals ho són perquè ho diem nosaltres i seria igual d'acceptable que fóra normal tot el contrari.
Gràcies per comentar!
home, tabú tampoc és, de fet crec que està en 80% de les converses entre tios i igual en el 98% de les converses entre ties.
ResponEliminaQue et vegin fent-lo pues home, basicament suposo que no hi estem acostumats, és cultural. Jo no en sóc massa de vergonyos en aquest aspecte, de fet hi ha quí m'ha arribat a acusar d'immoral i indecent. Ets un guarro o un brut si algú entra a la teva habitació i et pilla bombejant?
Home, certa vergonya a vegades, si es que se te n'ha nat l'olla i mig hotel t'ha sentit cridant "ohhh si nena, haz que me corra" pues igual si, pero nose, crec que és millor recordar-ho, somriure i pensar, i lo bé que mho he passat?
li veig poques coses dolentes al sexe, de veritat, potser algunes actituds degradants o irrespectuoses, pero poca cosa mes
Jo crec que hi ha coses que es fan a la intimitat i no han de ser públiques... És igual com hi ha converses que són privades, hi ha accions que també, perquè les vols dur a terme amb una certa persona i no compartir-les amb ningú més... no?
ResponEliminaAixò és evident, però el fet que t'enganxen no només te dona ràbia perquè t'han trencat la intimitat sinó que te donaria vergonya i el que vull dir és que seria igual de racional que la reacció no fóra vergonya sinó, per exemple, picor de cap, perquè no n'hi ha cap motiu per a que te pique el cap ni per tindre vergonya tampoc.
ResponEliminaVidal, i rus, el que dieu si que pot ser és veritat i en el text li he donat massa al fet de parlar-ne quan la intenció era enfocar-ho cap al que dic al primer paràgraf d'aquest comentari. De totes maneres crec que el parlar-ne depén del cercle en que te trobes i diria que és més habitual parlar-ho entre ties o entre tios que tots plegats.
"les coses que diem que són normals ho són perquè ho diem nosaltres"
ResponEliminaaçó me referia en que son motius culturals. podrien ser de una altra manera, com moltes coses també podrien ser d´altra manera, peró mira...
yo por lo pronto voy vestida por la calle, que en invierno me muero de frio y en verano me quemo!!!
i el sexe no només està al meu blog!!! está por todas partes, fíjate bien pesudo!!! y ya no digamos en internet!!!
ResponEliminaes que jo no estic dient que el sexe no estiga a diestro i siniestro! jo el que crec és
ResponElimina-que és una espècie de tabú social, o com preferixes dir-li, cultural.
-Que la gent li avergonyeix que els vegen fer-ho, cosa que no me pareix ni mal ni bé, és lo que n'hi ha, no ho critique, ho dic simplement.
-he dit també que no se parla lliurement d'ell, és possible que això no siga cert, però la tranquilitat al voltant d'una conversa de sexe no sol ser la mateixa que d'una conversa de la peli d'anit. Jo, al menys, quan parle en els colegues ho fem a lo bèstia i dient animalades, i poques vegades contant experiències o demanant opinions que no siguen: que prefieres, encima o debajo?
-I vas vestida pel carrer per molts motius més que perquè en estiu te cremes i en hivern tingues fred. I dic que aquestos motius, igual que existixen, podrien no existir, perquè darrere d'ells jo no veig cap cosa racional. A cada raó que me dones te donaré una alternativa:
Si excloem primavera, tardor, hivern i les hores de sol perilloses de l'estiu te queden més de 1000 hores a l'any per anar despullada i durant les quals podem quedar per fer un café. Això sí, les ungles pintades.
pense que el tema més tabú, no és el sexe, sino la mort...
ResponElimina