dijous, 2 de desembre del 2010

Bon dia.



Me desperte i no sé on estic. Feia molt de temps que no dormia tan profundament. Molt. Puc tindre tranquilament 3 edredons damunt del meu cos i el seu pes, per algun motiu indescriptible, me relaxa. Després d'uns mil·lisegons d'intentar ubicar-me en el temps i l'espai recorde que estic en casa i que, si vullc, puc estar tot el dia sense fer absolutament res. També és una sensació que feia molt de temps q no tenia.

M'alce per anar al lavabo. No tinc necessitat, però si ho faig dormiré més a gust, i com a mínim dos hores més. Al llevar-me els edredons de damunt calibre el fred que farà al carrer. Crec que serà un perfecte dia de desembre. Gelat, però d'aquells en els que quan te pega el sol directament una calentoreta te recorre tota l'esquena. També senc com els quilos de plomes m'han fet suar un poc. Disfrute imaginant-me la sensació que tindré en un minut, quan me torne a tapar fins les celles.

Aixina és: Me tape. Me fique de gaidó i note com un lleuger però incontrolable somriure se me dibuixa en la cara. No només serà un perfecte dia de desembre, serà un dia perfecte.